martes, 22 de marzo de 2011

Correlato objetivo del desarraigo


                                                                              Para Montse Figuera, dueña de este poema



Memoria bella de lo que fue,
sin las aristas ya que le daban la vida,
el erizo nos recuerda
                              la nostalgia de los presentes
                              vividos
                              y de los que nos quedan por vivir.
El espacio de su cúpula
alimenta la magia de lo posible:

           ser equinodermo y cadáver,
           dermoesqueleto estático
           contemplador del vaivén marino,
nos hace más humanos y vivientes,
nadadores en el aire que nos sustenta,
buceadores en busca
de una verdad
                              siempre
                                                 provisional.
Su corazón de sombra
guarda el secreto.

2 comentarios:

  1. És curiós com sense les punxes pot arribar a ser una cosa totalment diferent. I també és curiós el bon gust que tenen les garotes quan ens les mengem i el poc atractives que són.

    Per cert, com es fa per ser propietària d'un poema?

    ResponderEliminar
  2. Cal, estimat Galderich, compartir alguna de les capes que té la vida. Que la prosa del fluir dels dies, quan cerca complicitats, destil.la poesia.Qui la suggereix pot posseir-la, malgrat que segueix essent de tots.

    ResponderEliminar