Vuelves a Ferrater y la madeja del
mundo muestra su tuétano.
“no
havia après a reconèixer-me
en
l’acceptació més que en la tria”
Gabriel Ferrater,
“Amistat del braç”
Todos
lo que he sido,
todos
los que no he podido ser,
todos
lo que no he sido,
todos
lo que podré ser,
viven
conmigo.
Sobre
ellos crezco
y
me ramifico
dando
frutos
que
son raíces,
vilanos
y
cauces de posibilidades.
El cruce de convergencias
entre
el que fui,
el
que pude ser
y
el que seré
cuaja
en muerte.
Soy un zombi
que
cotiza en la Seguridad Social.
Un molt bona actualització de les teories d'Heràclit, molt més poètica. Esperem que el Pascual actual retrobi el Pascual de sempre que va mutant però que ens sorprèn sempre.
ResponderEliminarAquest treball personal, per encaixar a un sistema impersonal que empra a les persones con a valor afegit, és el que m'ha de permetre
Eliminarparir-me novament. Per això la baixa per maternitat. Gràcies, Galderich. Sempre han estat temps heraclitians, però ara, a més, són un negoci sucós. Essencialitat i temporalitat: Antonio Machado va pensar molt sobre aquesta dualitat.